1. Introducció.

Aquest informe versa sobre les tasques realitzades per dur a terme l’activitat 2.2 seguint les indicacions que s’ha facilitat en el document Pràctica 2: TIC i aprenentatge significatiu.

L'objectiu fonamental d’aquesta activitat consisteix en aprofundir en els processos argumentatius de l’activitat 1.2 . Per aconseguir aquesta finalitat, el desenvolupament d'aquesta PAC s’ha basat a partir dels models d’argumentació gràfica i textual segons Jonassen i Toulmin per al foment de l’aprenentatge significatiu.

2. A-MAP.

3. Preguntes.

3.1. Conclusions sobre la interacció i la construcció del coneixement en el fil de Tecnopart.

Les conclusions que podem extreure sobre les aportacions que s’han anat donant en el fil Tecnopart són:

s’ha creat una forta interacció entre les intervencions dels participants, tant a mode de fets i proves, com de justificacions, recolzaments i, evidentment, contraargumentacions. Per tant, en gran mesura s’ha seguit el model d’argument de Toulmin, tot i que algunes intervencions no s’ajustaven massa a l’esquema premissa – conclusió que s’especificava en el document de suport.

s’ha provocat el desenvolupament de l’argumentació com a habilitat cognitiva essencial, condicionant als participants a realitzar una tasca que requeria dels següents aspectes:

- Ajustar-se a un espai de discussió totalment nou, tant per la seva estructura com pel seu format.

- Repassar acuradament els continguts de la matèria.

- Adequar els propis esquemes mentals per a defensar una postura determinada.

- Llegir i reflexionar críticament sobre les participacions dels companys.

- Preparar de manera sistemàtica les argumentacions abans d’enviar-les.

- Comprovar que el procés d’enviament s’ha realitzat de manera satisfactòria.

- Fer un seguiment dels missatges per valorar rèpliques o possibles noves conclusions.

Jonassen afirma que adquirir habilitats d’argumentació afavoreix el canvi conceptual i d’aquesta manera, l’aprenentatge significatiu. A partir d’aquí, podem afirmar que s’ha construït un coneixement compartit mitjançant el qual s’han pogut modificar algun dels nostres esquemes mentals i aprenentatges. A més, la realització de l’A-map ha permès referendar aquest treball damunt una línia argumentativa concreta, creant així nous sabers.

3.2. Reflexió sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa.

En el fil de conversa del Tecnopart el moderador va intervenir inicialment a través del següent missatge, convidant a la participació en el debat i orientant el punt de partida que havien de prendre les intervencions:

Responeu a aquest missatge o a algú dels següents del fil per seguir aquesta discussió segons el vostre bàndol.

La tecnologia és imprescindible en el part i ha de guiar el seu procés...

El part ha de estar exempt de tota tecnologia i ser el més natural possible...

El moderador ha deixat de ser un transmissor de coneixements a ser un preparador, dissenyador i guia de les situacions d’aprenentatge, afavorint la interacció i donant a l’alumnat un paper mes rellevant i significatiu que els permeti construir el seu propi procés d’aprenentatge.

3.3. Reflexió sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus i el fet que la discussió fos asíncrona i basada en la llengua escrita, que hi haguessin rols o bàndols a seguir....

Podem afirmar que les diferents funcionalitats del campus han afavorit el procés de discussió. Per una part, el respecte de les normes indicades per la consultora i la utilització adequada dels fils corresponents ha facilitat la tasca de seguiment del debat. Per altra banda, en els fils de conversa també s’ha respectat majoritàriament el seguiment dels temes de discussió i la creació de nous fils quan s’abordaven noves idees.

L´ús dels colors verd i vermell també ha estat molt facilitador per identificar amb un cop d’ull cada bàndol, així com la utilització del subratllat en les proves i el remarcat en les conclusions.

L’ús de les banderes per veure els missatges llegits també és sorprenentment pràctic donada la seva senzillesa. Ara bé, com a aspecte a millorar afegiria que els missatges, segons la postura que defensen portessin un globus verd o vermell per a facilitar la distinció del bàndol, ja que si no, hem d’esperar a obrir el missatge (tot i que sabem quin és per la lletra de nom del responsable).

En quant a les característiques de la discussió, el fet de que sigui asincrònica i, naturalment, per escrit, té una importància cabdal per al bon desenvolupament del debat, ja que permet complir els següents punts:

- Afavoreix un sistema de feina i aprenentatge personalitzat respectant els horaris i el ritme de l’alumne.

- Permet que la informació quedi emmagatzemada a disponibilitat plena de l’alumne.

- Facilita la preparació, estructuració i reflexió de les intervencions.

- Evita possibles interferències en el discurs que se si es poden donar quan és oral i in situ, com poden ser la capacitat oradora, el carisma...

Finalment, l’existència de dos bàndols a seguir suposa un canvi de perspectiva en l’alumnat, ja que possiblement es pot veure abocat a la defensa d’una postura que pot no coincidir amb la que prèviament posseeix, i a la recerca d’argumentacions que puguin explicar el seu nou punt de vista, afavorint tot plegat, la reestructuració dels propis esquemes mentals.

Així, podem dir que aquestes característiques han facilitat la participació i el seguiment del debat.

3.4. Comparació de l’entorn de discussió emprat amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4 i al y en el capitulo XI de Coll, C.

En els darrers anys s’han anat creant diferents eines que ajuden a la construcció i desenvolupament d’arguments, conegudes com a programari de CSCA (computer-supported collaborative argumentation). Aquestes eines poden utilitzar-se, a l’igual que les que hem utilitzat en el desenvolupament de les nostres activitats a l’assignatura, per a moderar discussions en línia i per iniciar i ajudar a l’alumnat que tingui poca experiència, a construir, justificar i debatre diferents argumentacions.

Algunes eines CSCA amb les seves característiques diferencials:

CSCA	Característiques
SenseMaker	Entorn d’aprenentatge científic en línia gratuït per a estudiants. Promou la teorització dels estudiants per a fonamentar la coordinació entre teoria i proves, per exposar les seves idees d’una manera visible. Els estudiants agrupen les diferents proves en categories i creen arguments científics associats a un projecte. Facilita el treball mitjançant punts de proves, que representen parts individuals de proves a la web, i exposen marcs que corresponen a categories conceptuals o grups per a les proves.
Belvedere	Entorn que aporta un marc per a organitzar, exposar i enregistrar el procés d’argumentació. Facilita que els estudiants puguin desenvolupar els seus arguments i arribar a solucions de manera conjunta. Ofereix quatre articulacions de converses pre-definides ( hipòtesi, dades, principis i no especificades i tres enllaços ( a favor, en contra i i). Es poden enllaçar els comentaris a una aportació ja existent, facilitant l’organització d’idees i missatges.
Convince Me	Entorn que incorpora eines per a realitzar diagrames d’una estructura d’argumentació i modificar els arguments i creences de cada persona. Permet als estudiants estructurar els arguments consistents amb les seves creences a mesura que anaven canviant les seves estructures d’argumentació. Fomenta en els seus usuaris un major ús d’explicacions i contradiccions en els seus arguments.

Tant la discussió del debat, com la conseqüent representació gràfica del fil Tecnopart amb l’eina Cmaps han permès la potenciació de l’anàlisi d’arguments així com de les habilitats argumentatives, convertint la UOC en una efectiva comunitat d’aprenentatge. Mitjançant l’ús de mapes conceptuals els canvis en l’estructura cognitiva poden ser valorats a través de diagrames o altres tècniques estructurals del coneixement. El caràcter flexible del mapa conceptual afavoreix el procés facilitador de l’aprenentatge significatiu i funcional, ja que elaborar mapes conceptuals és una activitat creativa.

3.5. Elaboració d’una rúbrica senzilla en Rubistar i avaluació del valor qualitatiu dels arguments triats.

CATEGORIA	MOLT	BASTANT	POC	GENS
Adequació al fil de debat incorporat	Les intervencions s\'adeqüen molt al fil de Tecnopart.	Les intervencions s\'adeqüen correctament al fil de Tecnopart.	Les intervencions s\'adeqüen poc al fil de Tecnopart.	Les intervencions no s\'adeqüen al fil de Tecnopart.
Validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats	Els arguments i exemples aportats són molt coherents i vàlids.	Els arguments i exemples aportats són correctes.	Els arguments i exemples aportats són poc coherents i vàlids.	Els arguments i exemples aportats no són coherents ni vàlids.
Construcció fonamentada de premisses i tesis	Les intervencions s\'estructuren en premisses i tesis molt adequades.	Les intervencions s\'estructuren en premisses i tesis correctes.	Les intervencions s\'estructuren en premisses i tesis poc adequades.	Les intervencions s\'estructuren en premisses i tesis gens adequades.
Claredat i solidesa de l’argument elaborat	Les intervencions defensen de manera molt clara i entenedora els arguments tractats.	Les intervencions defensen de manera correcta els arguments tractats.	Les intervencions defensen de manera poc clara i entenedora els arguments tractats.	Les intervencions no defensen els arguments tractats.

La rúbrica és una eina de caire avaluador que ens permet estructurar les criteris de valoració d’una activitat o projecte. Permet treballar els aspectes qualitatius del desenvolupament d’una tasca, fet que la fa molt apte per valorar els condicionants que afecten les intervencions en un debat.

3.6. Construcció d’una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de l’eina cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes.

	C-MAP	A-MAP
Diferències	- permet realitzar la representació gràfica d’una xarxa de conceptes adaptant-se a les necessitats de la temàtica. - és útil per dissenyar, innovar, compartir, col·laborar, crear i representar el coneixement. - els nodes representen conceptes. - els nexes utilitzats són molt amplis. Estableixen relacions d’explicació, inclusió, aplicació, condició, fonamentació, influència, determinació, ...	- permet realitzar la representació gràfica estructurada d’un argument. Pot seguir una estructura basada en el model argumentatiu de Toulmin, que inclou els elements següents: fets, premisses, arguments, contra-arguments i conclusions. - representa una panoràmica del raonament en base a un debat. - els nodes representen els elements del model argumentatiu. - els nexes més utilitzats són: premissa o conclusió ( ja que, perquè), recolzament (recolza), excepció ( excepte) i modalitat ( adverbis de mode o temps). Serveixen per fonamentar, donar suport, refutar o aclarir.
Avantatges comunes	- Permet organitzar la informació i organitzar-la adequadament per construir estructures cognitives pròpies. - Fa possible el treball amb idees prèvies. - Facilita el coneixement del recorregut cognitiu que duen a terme els estudiants. - L’alumnat es converteix en autor dels propis coneixements. - Permet una visió gràfica de les estructures mentals. - Afavoreix la transversalitat disciplinària, la investigació i el treball en equip. - Pot treballar-se de manera sincrònica o asincrònica. - Publicar els treballs a la xarxa permet difondre les pròpies idees i aprendre dels altres.

4. Conclusions.

La realització d’aquesta activitat m’ha permès valorar en major mesura la importància de la producció argumentativa en la construcció del coneixement, així com el sistema de fer feina en aquesta assignatura per assolir-ho, ja sigui a través de les diferents eines proposades, com amb l’ús de l’entorn de debat de la UOC.

També m’ha ajudat a assolir un model argumentatiu que em permetrà desenvolupar de manera més adequada les pròpies intervencions, així com analitzar les dels meus companys. L’argumentació, com a habilitat cognitiva essencial, inclou la identificació i anàlisi d’arguments de textos o entorns d’aprenentatge, així com construir arguments.

En definitiva, aquestes activitats d’argumentació contribueixen al canvi conceptual i, en conseqüència, a l’aprenentatge significatiu.

NTICE

Pàgines

PAC 2.2